Blogai-actcompliancepime

La teva pime ja incompleix una obligació d'IA i probablement no ho sap

L'article 4 de l'AI Act obliga tota empresa que faci servir IA a garantir que el seu personal en tingui prou coneixement. Està vigent des del febrer de 2025. No cal ser una tecnològica: n'hi ha prou amb tenir algú fent servir ChatGPT.

3 d’agost del 2026 2 min

Hi ha una obligació de l'AI Act que no depèn de si fas IA, sinó de si l'uses. I la fa servir tothom.

Què diu exactament

L'article 4 obliga qualsevol empresa que faci servir sistemes d'IA a garantir que el seu personal tingui un nivell suficient d'alfabetització en IA. No és una recomanació ni una bona pràctica: és obligació, i està vigent des del febrer de 2025.

Sona abstracte fins que t'adones de què vol dir "fer servir IA": el comercial que redacta correus amb ChatGPT, la persona d'administració que passa factures per un OCR intel·ligent, el traductor automàtic del web. Tot això compta.

Qui t'ho pot demanar

A Espanya, l'AESIA — l'agència de supervisió, amb seu a la Corunya i operativa des del 2023. Té competències per supervisar, investigar i sancionar, coordinada amb l'AEPD per a tot el que toqui dades personals.

Les sancions de l'AI Act arriben fins als 35 milions d'euros o el 7% de la facturació global. Cap pime del Baix Llobregat rebrà una multa de 35 milions, evidentment. Però el règim existeix, i l'AESIA també pot ordenar la retirada del mercat o la desconnexió d'un sistema, cosa que per a una empresa petita pot fer molt més mal que una multa.

Què vol dir "suficient" quan sou dotze

La llei no dóna un temari, i això desconcerta. La lectura raonable és que la teva gent ha d'entendre tres coses:

1. Què fa l'eina que fan servir. No com funciona per dins, sinó què li estan donant i què en reben.

2. On no s'hi pot posar. Dades de clients, dades de salut, res que no voldries veure publicat.

3. Que el resultat s'ha de revisar. Que una resposta ben escrita pot ser falsa.

Amb una sessió de dues hores i un document d'una pàgina, una empresa de dotze persones cobreix això. El que no es pot fer és no tenir res i confiar que ningú ho pregunti.

El mínim que jo faria aquesta setmana

  • Escriu quines eines d'IA es fan servir, incloent-hi les que ningú ha aprovat oficialment. Sempre n'hi ha.
  • Una pàgina de normes internes: què s'hi pot posar, què no, i qui revisa.
  • Deixa constància de la formació. Una acta d'una sessió, amb data i assistents. Si mai t'ho demanen, el que et demanaran és precisament això.

Res d'això costa diners. Costa una tarda, i és la diferència entre complir i no complir.

I si vols anar més enllà

Fes un inventari de si algun dels teus usos cau a la categoria d'alt risc: decisions de recursos humans, scoring creditici, anàlisi legal, avaluacions educatives. Si filtres currículums amb ajuda d'IA, això és alt risc, i les obligacions són molt més grosses que una sessió de formació.

Font: [guia d'obligatorietat de la llei d'IA](https://protecciondatos-lopd.com/empresas/inteligencia-artificial/ley/obligatoriedad/) i [obligacions per a empreses](https://www.audidat.com/blog/inteligencia-artificial-responsable/rgpd-ai-act-2026-obligaciones-reglamento-ia-datos-personales/). Dades d'agost de 2026.

Això no és assessorament legal. És el que li explicaríem a un client abans de posar-li res en producció.

Comparteix: